Els catorze barbarismes de la setmana (I)

8 minuto(s) de lectura

Ací teniu els catorze barbarismes de la setmana, cortesia del Vocabulari de barbarismes, amb les definicions que ofereix el Diccionari normatiu valencià per als termes correctes.

Abandono: Abandó, abandonament.

Abandó [abandó]
(1) m. Acció o efecte d’abandonar.
(2) m. DRET Falta molt greu comesa per un funcionari o per un militar, quan abandona voluntàriament i sense permís el lloc o les funcions que li han confiat.
(3) m. DRET/ECON. Renúncia que pot exercir un particular a un dret que li atorga la llei o a la propietat d’un bé.
Abandonament [abandonamént]
m. Abandó.

Abanico: Palmito, ventall.

Palmito [palmíto]
m. Ventall (1) i (2).
Ventall [ventáʎ]
(1) m. Instrument per a ventar-se format per una làmina semicircular de tela o de paper muntada sobre vergallines mòbils de fusta, ivori o nacre, unides per un dels extrems per mitjà d’un piu, que fa d’eix de gir, i que permet desplegar-lo o plegar-lo. Un ventall pintat a mà.
(2) m. Làmina rectangular de cartó, apegada per un dels costats a una vareta que li fa de mànec, que s’usa per a ventar-se.
(3) m. Instrument d’espart usat per a avivar el foc.
(4) m. Gamma 2. Un ventall de productes. Un ventall de possibilitats.
(5) m. ESPORT En ciclisme, estirament del gran grup previ a una escapada, en què la disposició dels ciclistes en la carretera adopta la forma de ventall.

Abarcar: Abraçar, comprendre, abastar.

Abraçar [abɾasáɾ]
(1) v. tr. i pron. Cenyir amb els braços, especialment en senyal de salutació o d’afecte. Abraçà la mare tendrament. Pare i fill es van abraçar.
(2) v. pron. Agafar-se a alguna cosa cenyint-la amb els braços. S’hagué d’abraçar a un arbre per no caure.
(3) v. tr. Rodejar, cenyir. El riu abraça la ciutat.
(4) v. tr. Acceptar (una idea, una causa o una creença) i seguir-la. Abraçar la fe catòlica.
(5) v. tr. Comprendre o incloure (alguna cosa) completament. La novel·la abraça un període molt important de la nostra història.
(6) v. tr. Percebre amb la vista o el pensament (alguna cosa). Abraçava tot el poble amb la mirada.
(7) v. tr. Subjectar o sostindre amb el braç. Abraçar l’escut.
(8) qui molt abraça poc estreny loc. orac. S’usa per a indicar que qui vol fer moltes coses alhora no en fa cap bé.
Comprendre [kompéndɾe]
(1) v. tr. Fer-se una idea clara del significat, la naturalesa o la raó (d’alguna cosa), entendre-la. No comprenc res del que diu. Comprens el meu raonament?
(2) v. tr. Trobar naturals, raonables o justificats (els actes, els sentiments d’algú). Comprenc perfectament l’angoixa que sents.
(3) v. tr. Entendre (a algú). Es queixa que no el comprén ningú.
(4) v. tr. Concebre, explicar-se. No puc comprendre que no vullgues vindre amb mi. No es comprén que no hagen acudit a una reunió tan important.
(5) v. tr. Incloure o contindre en si (alguna cosa) formant part d’un tot, d’un conjunt. La seua obra completa comprén deu volums. L’heretat comprén terres d’horta i de secà.
Abastar [abastáɾ]
(1) v. intr. Poder arribar a entendre, a aconseguir, a tocar o a agafar alguna cosa. No abasta a entendre les explicacions.
(2) v. tr. Agafar (una cosa que es troba en un lloc alt o llunyà), allargant la mà o usant algun instrument. No puc abastar els llibres que hi ha dalt de l’armari.
(3) v. tr. Abastir.

Abatir: Abatre.

Abatre [abátɾe]
(1) v. tr. Tirar a terra. Abatre un avió.
(2) v. tr. Derrocar. Abatre una paret.
(3) v. tr. Posar en posició horitzontal (una cosa que estava en posició vertical). Abatre un seient. Abatre un arbre.
(4) v. tr. Portar (una cosa) a una posició més baixa, abaixar. Abatre una bandera, una vela.
(5) v. tr. Matar1 (1). Els caçadors van abatre la seua presa a tirs.
(6) v. tr. Abaixar (la supèrbia, el poder, la prepotència) d’algú. Abatre l’orgull d’algú.
(7) v. pron. Llançar-se, una au, cap a terra o sobre una presa, volant ràpidament. El falcó s’abaté sobre el colom.
(8) v. tr. i pron. Fer perdre (a algú) les forces, l’ànim o el vigor. Tantes desgràcies l’han abatut. S’abat fàcilment.
(9) v. pron. NÀUT. Separar-se, una nau, cap a sotavent del rumb que havia de seguir.

Ablandar: Estovar, reblanir.

Estovar [estováɾ] (estova [estóva])
(1) v. tr. i pron. Fer tou o més tou. Estovar un coixí.
(2) v. pron. Fer-se, un aliment cuit, tou a causa d’haver-lo deixat reposar massa temps abans de menjar-se’l. L’arròs s’ha estovat massa.
(3) v. pron. Col·locar-se en un lloc amb tota comoditat, generalment molt ben assegut. Quan arriba a casa, s’estova en el sofà.
(4) v. pron. Envanir-se, unflar-se de satisfacció. S’estovava veient els fills.
(5) v. tr. Despertar (en algú) els sentiments de compassió, tendresa o indulgència. L’estoven les imatges d’animals.
(6) v. pron. Tornar-se menys rigorós, sever o rígid. S’ha estovat amb els anys.
(7) v. tr. [col·loq.] Pegar una palissa.
(8) v. tr. OFICIS Posar aigua calenta (dins d’una bóta) perquè s’unfle i evite els traspuaments del líquid que s’hi ha de guardar.
(9) estovar-se com un filadís V. filadís (7).
Reblanir [reblaníɾ]
(1) v. tr. i pron. Fer més bla.
(2) v. tr. i pron. Fer menys consistent o menys vigorós.
(3) v. tr. i pron. Fer tornar més tendre de sentiments. L’estima per aquella dona el va reblanir.

Abogacia: Advocacia.

Advocacia [advokasía]
f. DRET Professió d’advocat.

Abogat</strike>{: .notice–danger}: Advocat.

Advocat -ada [advokát]
(1) m. i f. PROF./DRET Llicenciat en dret que es dedica professionalment a dictaminar sobre qüestions de dret i a defendre en juí els interessos dels litigants. Advocat defensor. Advocat de l’Estat.
(2) m. i f. Persona que parla en defensa d’un altre, defensor, intercessor.
(3) advocat d’ofici m. i f. PROF./DRET Advocat defensor d’un litigant sense recursos o de qui en un procés penal no designa qui el defenga.
(4) advocat de secà (o de marge, o de cuina) m. i f. Persona que no és advocat i que no té suficients coneixements, però vol fer d’advocat i de conseller en diverses causes o discussions.
(5) advocat del diable m. i f. Defensor d’una mala causa o d’una causa perduda. En la discussió jo vaig fer d’advocat del diable.

Abolladura: Bony, abonyegadura.

Bony [bóɲ]
(1) m. PAT. Protuberància, especialment la produïda en alguna part del cos per una contusió. Ha caigut un bac i s’ha fet un bony.
(2) m. Protuberància o depressió produïda per un colp o qualsevol altra causa mecànica en una superfície. El capó del cotxe està ple de bonys.
(3) m. [col·loq.] Deute que no se sap com pagar. Quan va morir va deixar un gran bony.
(4) caldera vella, bony o forat V. caldera (7).
Abonyegadura [aboɲeɣaðúɾa]
f. Efecte d’abonyegar.

Abollar: Abonyegar.

Abonyegar [aboɲeɣáɾ] (abonyega [aboɲéɣa])
v. tr. i pron. Deformar (un objecte) fent-li bonys. Li han abonyegat la moto. El cotxe s’ha abonyegat amb el colp.

Abono: Adob (fertilitzant), abonament (subscripció).

Adob [aðóp]
(1) m. Acció o efecte d’adobar. La qüestió ja no té adob.
(2) m. GASTR. Ingredient utilitzat per a adobar aliments. La sajolida és un adob adequat per a macerar les olives.
(3) m. AGR. Substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement dels vegetals i que s’afig a la terra conreable per a compensar-la de les deficiències que puga tindre.
(4) m. PELL Ingredient utilitzat per a adobar les pells.
(5) m. PELL Operacions necessàries per a adobar pells.
(6) m. ESTÈT. Afait, coloret.
Abonament1 [abonamént]
m. Acció d’abonar o acreditar de bo.
Abonament2 [abonamént]
(1) m. Contracte pel qual es paga una certa quantitat per tindre dret a rebre un proveïment d’una manera regular o a fer ús d’un servici o d’una instal·lació durant un període de temps determinat. Un abonament per a l’òpera. Un abonament setmanal per a l’autobús.
(2) m. Pagament (1) i (2). L’abonament d’una quantitat.
(3) m. ECON. Assentament fet en l’haver d’un compte.

Abonar: Adobar, femar.

Adobar [aðobáɾ] (adoba [aðóba])
(1) v. tr. Preparar, amanir, aparellar. Adobar les habitacions d’un hotel abans de rebre els hostes.
(2) v. tr. GASTR. Assaonar (carn) amb sal, vinagre i altres ingredients, per a conservar-la.
(3) v. tr. GASTR. Assaonar (un menjar) amb espècies i sal. Adobar les olives.
(4) v. tr. GASTR. Estovar o marinar (un menjar). Adobar salmó.
(5) v. tr. ENOL. Afegir alcohol (al vi) per fer-li augmentar la força.
(6) v. tr. Apanyar, arreglar (una cosa que s’ha trencat). Adobar una màquina de cosir. Adobar un automòbil avariat.
(7) v. tr. i pron. Millorar (un malalt, una ferida o un assumpte). Adobar el malalt. Un ungüent per a adobar nafres. El xiquet està molt malalt, però s’adobarà a poc a poc.
(8) v. tr. PELL Sotmetre (les pells o els cuiros) al tractament adequat per a la seua conservació i ús.
(9) v. tr. AGR. Afegir (a la terra, a un camp de conreu) adobs químics o orgànics per millorar les seues característiques.
Femar [femáɾ] (fema [féma])
(1) v. tr. AGR. Adobar (la terra) amb fem.
(2) v. tr. [col·loq.] Proveir abundosament (a algú) d’allò que necessita.
(3) v. intr. [col·loq.] Defecar (1).
Abonar1 [abonáɾ] (abona [abɔ́na])
(1) v. tr. Acreditar o qualificar de bo (a algú). El seu comportament l’abona.
(2) v. tr. Respondre dels fets (d’algú). L’empresa on treballe m’abona.
(3) v. tr. Donar com a certa i segura (una cosa). Tinc molts testimonis que poden abonar les meues paraules.
Abonar2 [abonáɾ] (abona [abɔ́na])
(1) v. tr. i pron. Pagar (a algú) l’abonament a una cosa. He abonat el xiquet al futbol. M’he abonat a la temporada de teatre.
(2) v. tr. Pagar (3). Abonar la quantitat exacta.
(3) v. tr. Tornar uns diners deixats en depòsit a canvi d’un objecte. Quan ens torne l’envàs, li l’abonarem.
(4) v. tr. ECON. Inscriure en un compte corrent (una partida a favor d’algú), admetre en compte.

Abort: Avortament.

Avortament [avoɾtamént]
m. Acció o efecte d’avortar.

Abrelates: Obridor.

Obridor -a [obɾiðóɾ]
(1) adj. Que es pot obrir, que s’obri fàcilment.
(2) adj. Que obri.
(3) m. Utensili per a obrir pots, llandes de conserva o botelles.

Abrotxar: Cordar, botonar.

Cordar [koɾðáɾ] (corda [kɔ́ɾða])
(1) v. tr. i pron. Passar1 (23) i (24).
(2) v. tr. Tòrcer (cànem, cotó, espart) per a fer una corda.
(3) v. tr. Posar les cordes (a un utensili o a un instrument). Cordar una raqueta.
(4) v. tr. OFICIS Embogar. Cordar una cadira.
Botonar [botonáɾ] (botona [botóna])
(1) v. tr. i pron. Passar (una peça de vestir, un calcer) ficant els botons en els traus o en les bagues. Botonar-se la jaqueta.
(2) v. intr. BOT. Borronar, les plantes.

Nota: recordeu que els teniu tots recopilats en aquesta pàgina web.

Comentar