Els catorze barbarismes de la setmana (II)

4 minuto(s) de lectura

Ací teniu els catorze barbarismes de la setmana, cortesia del Vocabulari de barbarismes, amb les definicions que ofereix el Diccionari normatiu valencià per als termes correctes.

Abrumar: Aclaparar.

Aclaparar [aklapaɾáɾ]
(1) v. tr. Doblegar (una persona o un animal) per la pressió d’un pes molt gran o d’una càrrega excessiva. La sobrecàrrega aclapararà la cavalleria.
(2) v. tr. Abatre, tirar a terra, fer caure. Van aclaparar les tanques. Aclaparar un arbre.
(3) v. tr. Fer perdre l’ànim (a algú), desencoratjar-lo. Les desgràcies l’aclaparen.
(4) v. tr. Fer perdre les forces físiques (a algú), debilitar-lo. La infecció el va aclaparar.
(5) v. pron. Sucumbir al desànim, perdre el coratge. No t’aclapares per la quantitat de dificultats que trobaràs.

Abuela: Iaia, àvia.

Iaio -a [jájo]
(1) m. i f. [col·loq.] Avi (1).
(2) m. i f. [col·loq.] Vell1 (2).
Avi àvia [ávi]
(1) m. i f. Pare o mare del pare o de la mare.
(2) m. i f. Ascendent, avantpassat.
(3) m. i f. Persona d’edat molt avançada.
(4) m. pl. Avi i àvia. He anat a veure els avis.

Abuelo: Iaio, avi.

Iaio -a [jájo]
(1) m. i f. [col·loq.] Avi (1).
(2) m. i f. [col·loq.] Vell1 (2).
Avi àvia [ávi]
(1) m. i f. Pare o mare del pare o de la mare.
(2) m. i f. Ascendent, avantpassat.
(3) m. i f. Persona d’edat molt avançada.
(4) m. pl. Avi i àvia. He anat a veure els avis.

Abusó (o abuson): Abusador, aprofitat, descarat.

Abusador -a [abuzaðóɾ]
(1) adj. i m. i f. Que abusa o enganya.
(2) adj. i m. i f. Violador.
Aprofitat -ada [apɾofitát]
(1) adj. i m. i f. Aprofitós.
(2) adj. Que progressa a causa de la seua aplicació. Un alumne aprofitat.
Descarat -ada [deskaɾát]
(1) adj. i m. i f. QUÍM. Que parla o que actua amb descaradura. Una persona descarada. Els teus amics són uns descarats.
(2) adj. Que es diu o que es fa amb descaradura. Un comentari descarat. Una mirada descarada.
(3) a la descarada loc. adv. Amb descaradura.

Abutxear: Esbroncar.

Esbroncar [ezbɾoŋkáɾ] (esbronca [ezbɾóŋka])
(1) v. tr. Escridassar (a algú que parla, actua o apareix en públic), especialment demostrant disconformitat. El públic esbroncà el cantant.
(2) v. tr. Reprendre o reptar (a algú) a crits. Ma mare m’ha esbroncat perquè anit vaig arribar molt tard a casa.

Acantilat: Penya-segat, espadat.

Penya-segat [peɲaseɣát]
(1) m. GEOL. Escarpament rocós de pendent pronunciat situat en el litoral.
(2) m. GEOL. Cingle.
Espadat -ada [espaðát]
(1) adj. Vertical o estremament rost. Una costera espadada.
(2) m. GEOL. Penya-segat.

Acarrear: Ocasionar, causar, comportar.

Ocasionar [okazionáɾ] (ocasiona [okazióna])
v. tr. Causar o produir (alguna cosa). La seua conducta temerària va ocasionar un accident greu.
Causar [kawzáɾ] (causa [káwza])
v. tr. Ser la causa (d’alguna cosa).
Comportar [kompoɾtáɾ] (comporta [kompɔ́ɾta])
(1) v. tr. Permetre, consentir o tolerar (una cosa molesta, perjudicial o injusta), podent evitar-la. Comporta amb resignació que malparlen d’ell. Al seu xiquet li ho comporten tot.
(2) v. pron. Obrar o actuar d’una manera determinada en una circumstància donada o amb algú. Comporta’t bé o no eixiràs de casa. Comportar-se d’una manera educada.
(3) v. tr. [ant.] Sostindre o suportar (alguna cosa material).
(4) v. tr. Implicar, suposar o portar com a conseqüència. La seua actuació ens ha comportat molts problemes.
Acarrerar [akareɾáɾ] (acarrera [akaréɾa])
v. tr. i pron. Fer prendre (a algú) una via, una direcció, un costum o un hàbit.

Acartonat: Encartonat.

Encartonat [eŋkaɾtonát]
m. GRAF. Enquadernació en la qual s’utilitza un cartó poc gros cobert de paper o de tela.
Acartonar-se [akaɾtonáɾse] (s’acartona [sakaɾtóna])
v. pron. Adquirir, una cosa flexible, un cert grau de rigidesa. Se li ha acartonat la pell.

Acaudalat: Adinerat, acabalat.

Adinerat -ada [aðineɾát]
adj. Que té molts diners. Prové d’una família adinerada.
Acabalat -ada [akabalát]
adj. Que posseïx molts cabals. Una família acabalada.

Acaudillar: Acabdillar, capitanejar.

Acabdillar [akabdiʎáɾ]
v. tr. Comandar com a cap o cabdill (un exèrcit o un partit). Acabdillava les tropes insurgents.
Capitanejar [kapitaneʤáɾ] (capitaneja [kapitanéʤa])
v. tr. Dirigir (un grup de persones, una acció determinada), exercir-ne el comandament. Capitanejar un batalló de soldats. Capitanejar un equip de futbol.

Acelerar: Accelerar.

Accelerar [akseleɾáɾ] (accelera [akseléɾa])
(1) v. tr. i pron. Fer més ràpid (un moviment, un procés o una acció). Accelerar la construcció de l’autopista. Accelerar-se el ritme del cor.
(2) v. tr. Fer que (alguna cosa) es produïsca abans del temps normal en què havia de passar. Totes aquelles desgràcies acceleraren la seua mort.
(3) v. tr. Augmentar la velocitat (d’un vehicle). Accelerar el cotxe.
(4) v. intr. Accionar el pedal de l’accelerador, augmentar la velocitat. Accelera o ens atraparan.

Aceptar: Acceptar.

Acceptar [akseptáɾ] (accepta [aksɛ́pta])
(1) v. tr. Rebre o prendre, algú, voluntàriament (alguna cosa que li és oferida o donada). Acceptar un regal. Acceptar les excuses.
(2) v. tr. Resignar-se a sofrir pacientment (una càrrega, una desgràcia o un fet ineludible). Acceptar la responsabilitat. Acceptar la mort.
(3) v. tr. Accedir (a una proposta). Acceptar la invitació.
(4) v. tr. Mostrar-se conforme (amb alguna cosa), admetre-la. Acceptar una argumentació.

Acéquia: Séquia, abandonament.

Séquia [sékia]
(1) f. AGR. Canal excavat en terra per on es conduïx l’aigua d’un riu o torrent per a regar camps.
(2) anar com a cagalló per séquia V. cagalló (5).
(3) animal de séquia V. animal (10).
(4) rata de séquia V. rata (18).
(5) séquia mare f. AGR. En un sistema de reg, canal principal.

Acera: Vorera, voravia.

Vorera [voɾéɾa]
(1) f. OBR. PÚBL. Part lateral d’una via urbana, generalment més alta que la calçada, destinada als vianants.
(2) f. OBR. PÚBL./TRANSP. Voral (2). Vorera d’emergència.
Voravia [voɾavía]
f. OBR. PÚBL./TRANSP. Vorera.

Nota: recordeu que els teniu tots recopilats en aquesta pàgina web.

Comentar