Locucions, expressions, dits, frases fetes, refranys, …

En aquesta pàgina web aniré recopilant aquelles locucions, expressions populars, dits, frases fetes i refranys que vaja trobant en les meues recerques por el diccionari de valencià.

A

  • (A) on has passat l’estiu, passa l’hivern loc. orac. S’usa per a despatxar a algú que només fa cas de nosaltres quan ens necessita, i ens menysprea quan no li fem falta.
  • A casa, encara que siguen pedres loc. orac. S’usa per a indicar la tendència a arreplegar qualsevol cosa.
  • A estall loc. adv. Per un preu o una quantitat fixats amb antelació, no a jornal. Treballar a estall.
  • A estall loc. adv. De pressa, sense descans, per a acabar prompte. Fer les coses a estall a voltes no és bo.
  • A l’aguait loc. adv. Vigilant d’amagat per a descobrir una cosa que s’espera.
  • A la descarada loc. adv. Amb descaradura.
  • A més (o a més a més) loc. adv. Indica que una acció, un esdeveniment o un fet passa afegit a un altre. A més a més, hi ha altres trets característics que hem de considerar. A més d’agradable, és molt intel·ligent.
  • A posta (o a postes) loc. adv. Deliberadament, expressament. Això ho va fer a posta.
  • A preu fet loc. adv. Per un preu o una quantitat fixats amb antelació, no a jornal.
  • Abaixar (o acatxar) el cap loc. verb. Cedir a la voluntat o al parer d’un altre, obeir sense replicar, acovardir-se.
  • Abaixar el front loc. verb. Humiliar-se, declarar-se vençut o culpable.
  • Abaixar la cresta loc. verb. Deposar l’orgull o les pretensions.
  • Abaixar-se els pantalons loc. verb. Cedir en condicions deshonroses a la voluntat d’una altra persona.
  • Acatxar el llom loc. verb. Treballar, especialment físicament.
  • Acatxar el morro loc. verb. Abaixar el cap amb sentit de disgust o de submissió.
  • Acatxar les orelles loc. verb. Admetre, amb actitud resignada, el parer d’un altre.
  • Aclarir (o passar) comptes (amb algú) loc. verb. Aclarir quina quantitat de diners li hem de pagar o quina quantitat hem de cobrar. Hem d’anar a aclarir comptes amb el client.
  • Aclarir (o passar) comptes (amb algú) loc. verb. Aclarir una qüestió. Això no quedarà així: ja aclarirem comptes.
  • Advocat d’ofici m. i f. PROF./DRET Advocat defensor d’un litigant sense recursos o de qui en un procés penal no designa qui el defenga.
  • Advocat de secà (o de marge, o de cuina) m. i f. Persona que no és advocat i que no té suficients coneixements, però vol fer d’advocat i de conseller en diverses causes o discussions.
  • Advocat del diable m. i f. Defensor d’una mala causa o d’una causa perduda. En la discussió jo vaig fer d’advocat del diable.
  • Agafar en les pedres curtes (a algú) loc. verb. Sorprendre’l fent una acció enganyosa.
  • Agafar (o mamprendre) per davant davant (a algú) loc. verb. Fer-li retrets, reprendre’l.
  • Al·legació de fet f. DRET Invocació d’un fet en un procés o en un procediment administratiu en defensa d’una pretensió o d’una petició jurídica.
  • Alçar-se (o aclarir-se) l’oratge loc. verb. METEOR. Desaparéixer els núvols, cessar l’amenaça de pluja.
  • Amb una mà davant i una altra darrere loc. adj. Pobre, sense res.
  • Anar avant loc. verb. Avançar, progressar.
  • Anar com a cagalló per séquia loc. verb. Obrar sense voluntat pròpia, portat per les circumstàncies o per la voluntat d’un altre.
  • Anar davant de les tronades loc. verb. Previndre les adversitats.
  • Animal de séquia m. Persona irracional, intractable.
  • Avant les atxes loc. interj. S’usa per a indicar la voluntat de prosseguir en una acció a pesar de les dificultats, o la resignació que vaja avant una cosa que es voldria evitar.
  • Avant va el carro (o carro avant) loc. orac. S’usa per a indicar que, a pesar de les dificultats, va avant un negoci, una idea o una situació.

C

  • Caldera vella, bony o forat loc. orac. S’usa per a indicar que les persones majors i les coses velles sempre tenen algun alifac o algun defecte.
  • Cambra cuirassada f. Cambra blindada i proveïda d’elements de seguretat, destinada a guardar objectes de valor.
  • Cartó pedra m. Material fet de pasta de paper, algeps i algun enduridor, que s’usa per a fer objectes o imitar altres materials.
  • Clarejar com un cuc de filar loc. verb. Estar molt prim.
  • Coca de llanda (o bova, o ronyosa, o de canonge, o mal feta, o de mida) f. GASTR. Coca elaborada amb farina, sucre, ous, oli, llet i ratlladura de llima, a la qual s’afig gasificant perquè s’estove dins del forn.
  • Com un got entre dos pedres loc. adv. En grans dificultats.
  • Com un ou entre dos pedres loc. adv. En grans dificultats.
  • Companyia aèria f. Empresa amb avions de transport.
  • Concurs de creditors m. DRET Procediment judicial en el qual els creditors fan efectiu els seus crèdits amb els béns del deutor declarat insolvent.
  • Corredor aeri m. AERON. Ruta obligatòria en un trajecte determinat.
  • Crisi d’angoixa f. PSIC./PSIQ. Episodi breu, d’inici sobtat, consistent en un estat d’intensa aprensió, por o pànic, associats a un sentiment de catàstrofe imminent.

D

  • D’ací en avant loc. adv. A partir d’este moment. D’ací en avant el nou director es farà càrrec del projecte.
  • D’ara en avant loc. adv. Des d’ara.
  • Davant per davant loc. adv. Enfront. Les nostres cases estan davant per davant.
  • De fet loc. adv. DRET D’acord amb els fets ocorreguts i no amb el dret aplicable al cas
  • De fet loc. adv. Efectivament.
  • De hui en avant loc. adv. Des del dia actual.
  • Deixar (o quedar-se) ajupit loc. verb. Deixar (o quedar-se) sense rèplica possible.
  • Deixar (o quedar-se) (fet) de pedra loc. verb. Deixar (o quedar-se) paralitzat o sense paraula a causa d’una gran impressió o sorpresa. La notícia de la tragèdia ens ha deixat de pedra.
  • Deposar (o abaixar) les armes loc. verb. Cessar la lluita, el combat.
  • Dir adéu loc. verb. Despedir o despedir-se. No va anar ningú a dir-li adéu. Se’n va anar sense dir adéu.
  • Dret i fet loc. adj. Completament format i desenrotllat. Ja és una dona dreta i feta!
  • Dur com una pedra loc. adj. Molt dur, molt insensible.

E

  • Edat de la Pedra f. HIST. Primer període prehistòric de la humanitat, anterior a l’ús dels metalls.
  • Encertar-la loc. verb. Trobar la solució més adequada. No sé mai com encertar-la.
  • Entre el poc i el massa, la mesura passa loc. orac. S’usa per a recomanar moderació.
  • Espai aeri m. AERON. Part de l’atmosfera sotmesa a la jurisdicció d’un Estat, on té lloc el vol de les aeronaus.
  • Estar fet (a alguna cosa) loc. verb. Estar-hi acostumat. No et preocupes per ell: està fet a tot.
  • Estar passat pel cul de l’alguatzil loc. verb. Haver passat per moltes mans.
  • Estar que clareja loc. verb. Estar, algú, molt prim.
  • Estovar-se com un filadís loc. verb. Unflar-se de vanitat.
  • Et posaran (o et passaran) l’os loc. verb. Atemorir-lo quan s’ha de desplaçar per primera vegada a un lloc desconegut.

F

  • Fer abaixar la cara (a algú) loc. verb. Avergonyir-lo, humiliar-lo.
  • Fer més mal que pedra seca loc. verb. Ser molt danyós.
  • Fer passar (a algú) per l’adreçador loc. verb. Obligar-lo a seguir unes pautes tant si vol com si no vol.
  • Fer passar amb raons (a algú) loc. verb. Entretindre’l parlant, sobretot amb excuses o evasives.
  • Fer passar per un cos d’agulla (o pel cos d’una agulla) (a algú) loc. verb. Portar-lo estret de menjar o de diners, restringir la seua facultat d’obrar, fer-li fer coses tant si vol com si no vol.
  • Fer plorar les pedres loc. verb. Ser, un fet, molt llastimós.
  • Fer un sol que bada les pedres (o les penyes) loc. verb. Fer molt de sol en dies calorosos.
  • Fer-se passar (per algú) loc. verb. Suplantar-lo.
  • Fer-se avant loc. verb. Decidir-se. Finalment, m’he fet avant i li he demanat l’augment de sou.
  • Fet d’armes m. MIL. Combat, batalla.
  • Fotografia aèria f. FOTOGR. Fotografia feta des de l’aire i que pot ser la base d’alçaments cartogràfics, de fotointerpretació forestal o d’altres procediments.
  • Frase feta f. LING. Expressió estereotipada d’ús corrent en la llengua, el significat de la qual no es pot deduir només a partir del significat recte dels seus components.

I

  • I avant loc. orac. S’usa per a expressar que cal deixar estar alguna cosa que no és important. No s’ho val que discutim: paga i avant.
  • I avant loc. adv. Només, exclusivament. -Quant costa l’entrada? -Tres euros i avant.

L

  • Línia aèria f. AERON. Empresa que es dedica al transport de passatgers o de càrrega amb aeronaus.
  • Lo que va davant, va davant loc. orac. [col·loq.] S’usa per a indicar que les coses s’han de fer quan es presenta l’oportunitat de fer-les.

M

  • Mercat de valors m. ECON. Conjunt de mercats on es negocia la renda variable i la renda fixa d’una manera estructurada, a través de la compravenda de valors.
  • Més dur que una pedra loc. adj. De poca intel·ligència, obtús.
  • Moviment brownià m. QUÍM. Agitació contínua de les partícules d’una solució col·loïdal causada pels impactes desordenats amb les molècules del medi, mogudes per l’agitació tèrmica.
  • Moviment ondulatori m. FÍS. Pertorbació progressiva que es propaga en un medi, a causa de la variació periòdica o oscil·lació d’una magnitud física al voltant d’un valor considerat de referència.

N

  • Navegació aèria f. AERON. Conjunt de tècniques que permeten determinar, en cada moment, les coordenades de situació d’una aeronau respecte a un sistema de referència lligat a la superfície terrestre, independentment d’altres aeronaus.
  • No criar pedres al fetge loc. verb. Prendre-s’ho tot amb calma, no preocupar-se de res.
  • No encertar-ne ni una loc. verb. Fallar sistemàticament.
  • No passar pena loc. verb. No preocupar-se.
  • No res i avant loc. orac. S’usa per a expressar conformitat davant d’una adversitat.

P

  • Parella de fet f. DRET Unió estable de dos persones que no estan casades, però que mantenen una relació anàloga a la conjugal.
  • Parle jo o passa un carro? loc. orac. Expressió que s’usa per a reclamar atenció.
  • Passar a pèl i a repèl (a algú) loc. verb. Enganyar-lo.
  • Passar amb cançons (a algú) loc. verb. Obstaculitzar la intenció d’una persona amb arguments vagues amb la finalitat d’allargar una situació. Va demanar eixe favor i la passaven amb cançons.
  • Passar amb raons (a algú) loc. verb. No fer-li cas, allargar la resolució del seu problema.
  • Passar avant loc. verb. Progressar, seguir un camí avançant.
  • Passar compte loc. verb. Vigilar, cuidar, guardar. Passa compte del xiquet mentre vaig a la botiga.
  • Passar davant (a algú) loc. verb. Avançar-lo.
  • Passar de llarg loc. verb. Passar sense parar-se. El tren va passar de llarg.
  • Passar el plat (o platet) loc. verb. Fer un acapte.
  • Passar el plateret loc. verb. Fer un acapte.
  • Passar el purgatori en vida loc. verb. Passar moltes penes i tribulacions.
  • Passar el rosari loc. verb. REL. Resar-lo.
  • Passar la blava loc. verb. Patir molt.
  • Passar la garrofa loc. verb. Passar una mala situació, passar-ho malament.
  • Passar la gorra loc. verb. Captar diners entre el públic després d´una actuació.
  • Passar la llista (a algú) loc. verb. Fer-li un ritual per a millorar les indigestions que consistix en la col·locació d’un dels extrems d’un mocador a l’altura de l’estómac de la persona indisposta, mentre l’altre el subjecta la persona sanadora, la qual mesura diverses voltes tres braçades seues al mateix temps que repetix una oració. Va menjar tants caragols que després li van haver de passar la llista.
  • Passar la mà per l’esquena (a algú) loc. verb. Adular-lo.
  • Passar la mà per la cara (a algú) loc. verb. Avantatjar-lo, superar-lo en alguna cosa.
  • Passar la mà per la paret loc. verb. No aconseguir res.
  • Passar la nit en blanc loc. verb. Passar la nit sense dormir.
  • Passar (o patir) les anacoretes loc. verb. Passar-ho molt malament.
  • Passar llista loc. verb. Comprovar, amb la llista davant, si no falta cap de les persones o de les coses que hi figuren.
  • Passar (o passar-se’n) de (la) rosca loc. verb. Extralimitar-se.
  • Passar (o passar-se’n) de taca d’oli loc. verb. Ser, alguna cosa, inadmissible, intolerable.
  • Passar pàgina loc. verb. Continuar avant deixant arrere una situació o uns fets desagradables.
  • Passar pel cap (a algú) loc. verb. Acudir-se-li, alguna cosa.
  • Passar per la pedra (a algú) loc. verb. Obligar-lo a fer alguna cosa vencent la seua resistència.
  • Passar per les armes loc. verb. Matar (a algú) amb una descàrrega de fusells, executar-lo.
  • Passar per les baquetes loc. verb. HIST. Castic militar que consistia a fer passar el soldat delinqüent, amb mig cos nu, entre dos fileres de soldats, els quals li pegaven amb les baquetes.
  • Passar revista (a algú o alguna cosa) loc. verb. Revisar-los per a comprovar el seu estat.
  • Passar visita loc. verb. MED. Visitar, un metge, els seus pacients.
  • Passar-ho tot a foc i a sang loc. verb. Tractar la gent o les les coses d’una manera destructora, sense pietat, sense respectar res.
  • Passar-la estreta loc. verb. Passar privacions, viure amb dificultats econòmiques importants, patir necessitat.
  • Passar-la negra loc. verb. Passar molts contratemps.
  • Passar-ne (o viure’n) de tots (els) colors loc. verb. Viure situacions molt complicades.
  • Passar-se per baix cama (a algú o alguna cosa) loc. verb. No donar-li importància, considerar-lo com a clarament inferior.
  • Passar-se’n de la ratlla loc. verb. Excedir-se, exagerar desorbitadament.
  • Passar-se’n la saó (a algú) loc. verb. Passar-li el moment oportú per a fer alguna cosa, especialment als jóvens l’oportunitat de casar-se.
  • Passe avant loc. interj. S’usa per a indicar a algú que entre en un lloc.
  • Pedra angular (o cantonera) f. CONSTR. Pedra que forma un cantó i que sol servir de lligam entre les dos parets.
  • Pedra codissa f. GEOL. Pedra de rambla o de platja arredonida per la fricció contínua que provoca un corrent d’aigua o l’embat de les ones.
  • Pedra d’encenedor f. Peça petita i cilíndrica constituïda per un aliatge de ferro i de ceri que porten els encenedors per a produir l’espurna d’encesa.
  • Pedra d’esmolar f. Pedra natural o artificial utilitzada per a esmolar instruments i ferramentes de tall.
  • Pedra de foc (o pedra foguera) f. MINERAL. Varietat de sílex que produïx espurnes quan es frega amb un tros d’acer o d’una altra pedra.
  • Pedra de toc f. Allò que permet calcular el valor precís d’algú o d’alguna cosa.
  • Pedra de toc f. JOI. Pedra usada per a provar el grau de puresa de l’or i de la plata per la ratlla que estos metalls imprimixen per fricció.
  • Pedra filosofal f. ALQ. Substància que els alquimistes suposaven capaç de transmutar els metalls ordinaris en or o en plata.
  • Pedra fina f. JOI. Pedra ornamental menys preada que la pedra preciosa.
  • Pedra litogràfica f. GRAF. Pedra calcària compacta damunt de la qual es realitzen els dibuixos litogràfics.
  • Pedra picada f. CONSTR. Pedra treballada amb instruments de tall per a donar-li forma regular per a la construcció.
  • Pedra preciosa f. JOI. Mineral molt preat en joieria per la seua bellesa, duresa, raresa, durabilitat i propietats òptiques, com ara l’esclat, la transparència o la diafanitat.
  • Pedra seca f. METEOR. Pedra que no està barrejada amb pluja.
  • Pedra seca f. CONSTR. Pedres sense tallar, posades sense fang ni ciment, ni cap aglutinant, de manera que formen una paret o altra construcció.
  • Pedra tallada f. ARQUEOL. Instrument prehistòric del Paleolític fet amb sílex tallat d’una manera basta fent-ne saltar estelles.
  • Pedra tosca f. GEOL. Pedra volcànica esponjosa i lleugera que constituïx la part superior de les laves volcàniques, amb usos mèdics i higiènics.
  • Pegar (o picar) en pedra loc. verb. Trobar oposició o resistència ferma per a aconseguir allò que algú es proposa.
  • Per endavant loc. adv. Anticipadament. Pagar per endavant. Donar les gràcies per endavant.
  • Pirata aeri m. i f. Persona que obliga la tripulació d’un avió a canviar de rumb.
  • Pirateria aèria f. Pràctica del segrest d’avions, amb finalitats de lucre o per motius polítics.
  • Plegar (o abaixar) veles loc. verb. Desistir de fer alguna cosa, recular. Venia amb una actitud molt bel·ligerant, però al final li feren plegar veles.
  • Pont aeri m. AERON. Mètode de transport aeri consistent en el trànsit freqüent i ordenat d’avions entre dos llocs a fi de facilitar el desplaçament de persones i coses.
  • Posar el carro davant dels bous loc. verb. Fer les coses al revés de com caldria i és costum fer-les.

Q

  • Qui dia passa, any empeny loc. orac. S’usa per a indicar que resolent les dificultats de cada dia arriben a resoldre’s les de tot l’any.
  • Qui l’encerta l’endevina (o si l’encerte l’endevine) loc. orac. S’usa per a indicar que es confia en la sort a l’hora de començar a fer una cosa.
  • Qui molt abraça poc estreny loc. orac. S’usa per a indicar que qui vol fer moltes coses alhora no en fa cap bé.
  • Qui no mira al davant, arrere es queda loc. orac. S’usa per a recordar que cal ser previsor.

R

  • Rata de séquia f. ZOOL. Mamífer rosegador silvestre (Arvicola sapidus), de cap gran, cos robust i massís, cua curta, de costums aquàtics, i que habita en les planes i les valls humides.

S

  • Séquia mare f. AGR. En un sistema de reg, canal principal.
  • Si esdevé loc. adv. Si es presenta l’ocasió.

T

  • Tindre cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes loc. verb. Ser hipòcrita.
  • Tindre el cor de pedra loc. verb. No tindre sentiments, no tindre sensibilitat.
  • Tindre (o passar) més fam que Garró loc. verb. Tindre (o passar) molta fam.
  • Tindre (o passar, o patir) més fam que un lladre loc. verb. Tindre (o passar, o patir) molta fam.
  • Tindre una bena davant dels ulls loc. verb. No veure la realitat.
  • Tirar avant loc. verb. Avançar, especialment a pesar de les dificultats.
  • Tirar la pedra i amagar la mà loc. verb. Causar un dany i tindre molta cura d’amagar-ho.
  • Tota pedra fa paret (o marge) loc. orac. S’usa per a indicar que tot es pot aprofitar o que tot pot valdre a l’hora de fer alguna cosa.
  • Traure suc de les pedres loc. verb. Traure profit de les coses més difícils d’aprofitar.
  • Tu passaràs pel meu carrer loc. orac. S’usa per a donar a entendre que aquell a qui s’ha negat algun favor, en una altra ocasió en què se li demane alguna cosa pagarà amb la mateixa moneda.

V

  • Valor facial m. NUMISM. Valor d’una moneda o d’un segell indicat per encunyació o per estampació, el qual pot diferir del seu valor real.
  • Valor mobiliari m. ECON. Valor que es pot transformar en liquiditat.
  • Valor nominal m. ECON. Quantitat per la qual s’emet una acció, una obligació i uns altres documents mercantils.

Publicado: | Actualizado: